Comentari sobre Article I: Confiar
https://www.nytimes.com/es/2017/07/19/como-dejamos-de-preocuparnos-y-comenzamos-a-amar-a-la-nueva-ultraderecha/
He realitzat aquest comentari de text:
Comentari filosòfic sobre
l’article: “Com
deixem de preocupar-nos i tornem a estimar l’ultradreta?”
És així com finalment arriben al mateix punt: volen acabar amb la immigració i desterrar l’Islam d’Occident. Per açò mateix, quan es produeix algun atemptat o assumpte yihadista, l’odi pels islàmics augmenta i les seves idees es radicalitzen encara més si cap.
Traslladant-nos a Espanya, i com ens indica Miquel Ramos, no existeix ni un escany d’ultradreta al parlament. De fet, afegeix que durant l’esclat de la crisi haguera sigut una gran oportunitat per a aquells que comparteixen aquest pensament d'aconseguir-ne, però l’atenció va ser captada per partits com Podemos, secretari del qual és Pablo Iglesias Turrión.
Em posicione en contra d’aquest moviment ultradreta, ja siga l’antic o el modern, perquè considere que la base de la seua política segueix sent la mateixa (encara que s’intente dissimular). I així, la meua resposta és que no podem confiar, ja que la seva actitud és contradictòria i egoista, es basa en una "ajuda" a l'immigrant veritablement hipòcrita.
He realitzat aquest comentari de text:
Comentari filosòfic sobre
l’article: “Com
deixem de preocupar-nos i tornem a estimar l’ultradreta?”
CONFIAR:
L’article, certament, parla de
l’ultradreta. Aquesta és una ideologia política conservadora radical, i ens
resulta fàcil d’identificar perquè la relacionem amb polítiques racistes,
xenòfobes… Podríem resumir-ho dient que són contràries a cultures o religions
alienes a les del propi país.
No obstant això, l’ultradreta no
ha sigut sempre anomenada d’aquesta forma. Els termes “dreta” i “esquerre”
tenen el seu orige a la Revolució Francesa, quan els monàrquics solien
sentar-se a la dreta, i els liberals a l’esquerre. L’ultradreta en si va sorgir
al S. XIX amb De Maistre i es tractava d’involucionisme, més conegut com
ultraconservadurisme.
Tenint aquesta base, podem
comparar l’antiga i la nova extrema dreta.
Posem com a figura de l’antic
feixisme a Francisco Franco Bahamonde i aprofitem l’exemple que ens proporciona
l’article de nou feixisme com la Presidenta del Front Nacional francés Marine
Le Pen.
És clar que la nova ultradreta,
també anomenats “Identitaris”, han renovat el discurs i l’estètica, perquè les
referències a règims anteriors no resultaven rendibles. Però del que vull
parlar amb profunditat és de si realment ha canviat la postura respecte a la
diversitat cultural i ètnica.
Aquests Identitaris
s’autodenominen social-patriotes i afirmen que estimen la diversitat de les
religions i cultures. Fins i tot es mostren participatius en el que respecta a
ajuda humanitària en zones de conflicte. Ara bé, per quina raó els ajuden?
Segons l’autor, perquè si als seus propis països estan bé, no tindran la
necessitat d’anar als seus.
Alguns partits feixistes van
criticar l’ajuda que es proporcionava als immigrants, senyalant que estaven
mostrant més interès pels estrangers que pels ciutadans del país.
És així com finalment arriben al mateix punt: volen acabar amb la immigració i desterrar l’Islam d’Occident. Per açò mateix, quan es produeix algun atemptat o assumpte yihadista, l’odi pels islàmics augmenta i les seves idees es radicalitzen encara més si cap.
Traslladant-nos a Espanya, i com ens indica Miquel Ramos, no existeix ni un escany d’ultradreta al parlament. De fet, afegeix que durant l’esclat de la crisi haguera sigut una gran oportunitat per a aquells que comparteixen aquest pensament d'aconseguir-ne, però l’atenció va ser captada per partits com Podemos, secretari del qual és Pablo Iglesias Turrión.
Dels pocs grups ultres
d’Identitarisme que existeixen a Espanya hem de destacar a Hogar Social Madrid
i la seva líder és Melisa D. Ruiz.
Aquesta sols accepta les
etiquetes d’anticapitalista, antiglobalització i antiestablishment. Assegura
que ells són “Socialistes”, posant com a Estat Socialista la República Italiana
de Mussolini.
Per finalitzar aquest comentari, i ja incloent
la meva opinió personal, adjunte un fragment de l’article, que és: “Normalitzar
els seus discursos significa renunciar a la propia democràcia, als valors i
drets que asseguren la convivència”. El que vull dir amb açò és que si acceptéssim la seva política, estaríem anant en contra de les nostres prioritats, necessitats i valors.
Em posicione en contra d’aquest moviment ultradreta, ja siga l’antic o el modern, perquè considere que la base de la seua política segueix sent la mateixa (encara que s’intente dissimular). I així, la meua resposta és que no podem confiar, ja que la seva actitud és contradictòria i egoista, es basa en una "ajuda" a l'immigrant veritablement hipòcrita.
Definitivament, la seva forma de pensar i governar no
aportaria valors de solidaritat ni tolerància a la societat, que són tan
necessaris actualment i que hauríem d’aplicar amb més freqüència.
Marta
Estarca Andrés 1r BAT B
Gràcies!😉

Comentarios
Publicar un comentario