Comentari sobre Article I: Confiar

A partir d'un article (vos deixe el link a continuació):

https://www.nytimes.com/es/2017/07/19/como-dejamos-de-preocuparnos-y-comenzamos-a-amar-a-la-nueva-ultraderecha/
He realitzat aquest comentari de text:

Comentari filosòfic sobre l’article: “Com deixem de preocupar-nos i tornem a estimar l’ultradreta?”

CONFIAR:

L’article, certament, parla de l’ultradreta. Aquesta és una ideologia política conservadora radical, i ens resulta fàcil d’identificar perquè la relacionem amb polítiques racistes, xenòfobes… Podríem resumir-ho dient que són contràries a cultures o religions alienes a les del propi país. 
  

No obstant això, l’ultradreta no ha sigut sempre anomenada d’aquesta forma. Els termes “dreta” i “esquerre” tenen el seu orige a la Revolució Francesa, quan els monàrquics solien sentar-se a la dreta, i els liberals a l’esquerre. L’ultradreta en si va sorgir al S. XIX amb De Maistre i es tractava d’involucionisme, més conegut com ultraconservadurisme. 

Tenint aquesta base, podem comparar l’antiga i la nova extrema dreta.

Posem com a figura de l’antic feixisme a Francisco Franco Bahamonde i aprofitem l’exemple que ens proporciona l’article de nou feixisme com la Presidenta del Front Nacional francés Marine Le Pen.

És clar que la nova ultradreta, també anomenats “Identitaris”, han renovat el discurs i l’estètica, perquè les referències a règims anteriors no resultaven rendibles. Però del que vull parlar amb profunditat és de si realment ha canviat la postura respecte a la diversitat cultural i ètnica.

Aquests Identitaris s’autodenominen social-patriotes i afirmen que estimen la diversitat de les religions i cultures. Fins i tot es mostren participatius en el que respecta a ajuda humanitària en zones de conflicte. Ara bé, per quina raó els ajuden? Segons l’autor, perquè si als seus propis països estan bé, no tindran la necessitat d’anar als seus.

Alguns partits feixistes van criticar l’ajuda que es proporcionava als immigrants, senyalant que estaven mostrant més interès pels estrangers que pels ciutadans del país.

És així com finalment arriben al mateix punt: volen acabar amb la immigració i desterrar l’Islam d’Occident. Per açò mateix, quan es produeix algun atemptat o assumpte yihadista, l’odi pels islàmics augmenta i les seves idees es radicalitzen encara més si cap.

Traslladant-nos a Espanya, i com ens indica Miquel Ramos, no existeix ni un escany d’ultradreta al parlament. De fet, afegeix que durant l’esclat de la crisi haguera sigut una gran oportunitat per a aquells que comparteixen aquest pensament d'aconseguir-ne, però l’atenció va ser captada per partits com Podemos, secretari del qual és Pablo Iglesias Turrión.

Dels pocs grups ultres d’Identitarisme que existeixen a Espanya hem de destacar a Hogar Social Madrid i la seva líder és Melisa D. Ruiz.

Aquesta sols accepta les etiquetes d’anticapitalista, antiglobalització i antiestablishment. Assegura que ells són “Socialistes”, posant com a Estat Socialista la República Italiana de Mussolini.

Per finalitzar aquest comentari, i ja incloent la meva opinió personal, adjunte un fragment de l’article, que és: “Normalitzar els seus discursos significa renunciar a la propia democràcia, als valors i drets que asseguren la convivència”. El que vull dir amb açò és que si acceptéssim la seva política, estaríem anant en contra de les nostres prioritats, necessitats i valors.

Em posicione en contra d’aquest moviment ultradreta, ja siga l’antic o el modern, perquè considere que la base de la seua política segueix sent la mateixa (encara que s’intente dissimular). I així, la meua resposta és que no podem confiar, ja que la seva actitud és contradictòria i egoista, es basa en una "ajuda" a l'immigrant veritablement hipòcrita.

Definitivament, la seva forma de pensar i governar no aportaria valors de solidaritat ni tolerància a la societat, que són tan necessaris actualment i que hauríem d’aplicar amb més freqüència.

Marta Estarca Andrés          1r BAT B

Gràcies!😉