Comentari sobre Article II: "Retallada de Drets"
COMENTARI DE TEXT ARTICLE II:
RETALLADA DE DRETS
Prèviament al comentari sobre l’article, cal dir que aquest
ha sigut publicat el dia 6 d’octubre del 2017 pel periodista Gonzalo Grimaldi
en la revista de pensament polític “Viento Sur”, i que amb anterioritat
ja ha realitzat altres articles d’actualitat.
El escrit en qüestió ens transmet que la nostra societat
es troba dominada per ferramentes basades en la infantilització i la brutalització,
dos termes que resultaran fonamentals durant el desenvolupament de la tesi.
Aquestes ferramentes pertanyen al sistema
patriarcal-capitalista i els seus propòsits són l’anul·lació del pensament
crític i intel·lectual, la imposició de la privatització com a forma de
governar i el deteriorament dels drets de les persones (establerts en la Carta
Internacional dels Drets Humans).
Aquests mètodes de sotmetiment provoquen un canvi en la
conducta humana en tots els aspectes possibles. Esta mateixa idea s’explica molt
bé amb la frase del text que diu: “Sabent amb certesa que en les nostres
societats mediàtiques, la repetició equival a demostració” i la podem fàcilment
aplicar als mitjans de comunicació. Com a exemple: una notícia ha sigut
manipulada; nosaltres com a veients ens la podem creure o no, però en el
suposat cas que la veiérem en tots els canals de televisió, una majoria de la
població quedaria convençuda (per molt inversemblant que pareguera).
Arribem al punt de preguntar-nos a nosaltres mateixos:
“Com adquirim estes conductes? Doncs l’autor ho distingeix en tres nivells
diferents. Un n’és el factor familiar, que s’ha imposat a través de les formes
de cultura patriarcals, ja siga religiosament o d’un altre tipus. En el segon
nivell es troba la cultura acadèmica i la podem separar en dues fases: la
inicial, que coincideix en infantil, primària i secundària, i la superior, més
coneguda com desuniversalització.
S’anomena d’aquesta manera perquè no es dóna en totes les persones, ni sempre
es pot accedir a ella per qüestions d’economia familiar i patrimonis.
En privatitzar les universitats, que sols pretenen
lucrar-se, moltes famílies s’han vist obligades a renunciar a aquests estudis i
han eixit beneficiats els rics. Açò ha suposat un retrocés en el temps, ja que
en èpoques anteriors a la Primera Guerra Mundial ja es donava aquesta situació.
Com s’ha demostrat sempre, els diners donen poder, i
aquest poder pot ser utilitzat a favor o no del benestar de les persones. Els
rics l’han emprat d’una manera que els beneficie a ells i els perjudicats hem
sigut la resta. Volen exercir un control i domini sobre nosaltres; en
definitiva, fer que perdem la nostra capacitat crítica i deixar-nos portar per
ells.
El capitalisme i el món laboral tenen molt a veure amb
aquestes mesures de repressió. Durant tota la història s’han donat relacions de
subordinació entre les persones, començant per l’esclavisme. Amb posterioritat,
s’instal·là el feudalisme, sistema caracteritzat per l’intercanvi de protecció i
treball/terra, fins que finalment s’aplicà l’actual capitalisme.
La brutalització no sols es circumscriu en l’àmbit del treball,
sinó que també ho fa al domèstic, imposant una sèrie d’estereotips: suggerint
el que és vàlid i el que no, sent les màximes afectades les dones.
Massa vegades la víctima de la brutalització és la que ha
de demostrar fins la estrenuïtat la seua conducta per sobreviure quan rep l’agressió
del grup. El cas de la persona agredida pel anomenat cas de “La Manada” i que ha suposat el major cas de
brutalització en els últims anys a Espanya, s’ha vist obligada a sofrir un
judici mediàtic enorme propiciat per un sistema jurídic que és prou garantista
per als agressors.
Davant la infantilització, els tractaments ( que
generalment afecten tothom) acaben aplicant-se a la dona amb més freqüència. La
imatge i ideals que tradicionalment s’han tingut d’ella (els rols de gènere),
han propiciat que encara estiguin oprimides.
En poques paraules, i globalitzant aquests conceptes,
podríem dir que som esclaus moderns. L’única diferència és que a dia d’avui
nosaltres elegim qui ens explota i no respecta els nostres drets.
Com a conclusió m’agradaria transmetre la meva opinió
personal.
La societat la creem les persones. Com ens ha deixat
veure l’article, de vegades es duen a terme instints i comportaments violents o
autoritaris. Considere que la vida en societat hauria de sacrificar part d’eixos
instints per aconseguir el benefici i benestar de la col·lectivitat, deixant
arrere les relacions de poder i sent per fi persones amb igualtat de drets.
Marta Estarca Andrés
1r BAT B
Comentarios
Publicar un comentario