Comentari sobre article III: "Les dones també portem blau"
Comentari sobre Article III:
LES DONES TAMBÉ PORTEM BLAU
Per començar, cal anomenar que l’article pertany al
diari “Viento Sur”, dedicat a tractar temes d’actualitat internacional durant
quasi tres dècades. Addicionalment, ha posat especial èmfasi en els
esdeveniments polítics i socials d’Amèrica Llatina.
La seva respectiva autora és Catherine Vidal, una
distingida neurobiòloga francesa que ha aprofitat els seus coneixements en
biologia (especialment en sexe cerebral) per contribuir en el moviment
feminista i reivindicar els drets de les dones.
L’escrit, en general, du a terme el plantejament sobre
el sexe del cervell i si aquest té alguna cosa a veure amb la seva
racionalitat, posant en dubte molts dels prejuís que s’han acceptat i cregut
durant segles.
Per desmuntar aquests prejuís i estereotips és
necessari entendre el paper de la biologia en les persones, sense oblidar el
context social i cultural que els envolta. Tenint en compte que certament homes
i dones tenim diferents formes de pensar, hem de plantejar-nos si aquests
comportaments són innats o adquirits, és a dir, si pertanyen a la nostra natura
o els hem aprés.
Tots podem recordar moments de la infantesa en què els
nostres germans o cosins jugaven a futbol, mentre les cosines jugaven amb nines
i a cuinar. La percepció d’un xiquet davant aquesta separació pot ser
d’acceptació, inclús d’interiorització ja que no coneix una altra cosa.
No obstant això, amb l’arribada de l’adolescència
s’incorporen nous estereotips: “els homes no poden plorar”, “les dones són
vulnerables”, “l’home ha d’iniciar la relació amorosa”. Arribat aquest punt,
s’ha produït un gran canvi pel que respecta a personalitat i gustos de la
persona i moltes dones ens preguntem: “Per què he de fer ballet si m’agrada el
futbol?” i viceversa.
Dit açò, em venen al cap moltes preguntes: el cervell
té sexe? Les emocions es donen en funció de si sóc home o dona? Existeix la
igualtat?
Respecte al sexe, els homes i dones tenim diferències
perquè el cervell controla funcions relacionades amb la reproducció sexuada i
cada cervell és diferent a un altre físicament. Ara bé , existeix igualtat en
capacitats de raonament, memòria i atenció.
A dia d’avui, sabem amb certesa gràcies a imatges
cerebrals per IRM que el cervell té plasticitat en totes les edats i que res
està programat en les nostres neurones, ja siga cognitiva o emocionalment.
També està demostrat que la mesura del cervell no està relacionat amb la intel·ligència.
Com a exemple, jo tinc una capacitat innata per a cantar
i ho faig bé. Si m’apunte a classes de tècnica vocal i la meva veu està sent
entrenada, el còrtex del meu cervell sofrirà un eixamplament. Açò es produeix
en menor o major mesura depenent del temps dedicat i podrà sofrir un
encongiment si deixe d’entrenar-la.
Cal no confondre’s en quant a la construcció del
cervell ja que allò innat i adquirit són inseparables, sense la capacitat
innata no es pot sumar.
El següent punt a considerar és el de les hormones. El
fet de què aquestes actuen sobre el cervell provoca molts dels comportaments a
nivell social, com els conflictes i els llaços que formem amb les persones.
D’una banda, cal considerar important l’oxitocina
perquè actua sobre les contraccions de l’úter durant el part, generant nous
estereotips que relacionen esta hormona amb l’instint maternal, els vincles familiars,
l’empatia, etc. En canvi, veiem i escoltem amb regularitat notícies sobre
abandonaments de xiquets en contenidors, maltractaments i xiquets que són
víctimes de la violència masclista.
Realment l’oxitocina crea aquests vincles afectius? Hi
ha algun defecte en aquesta hormona perquè les relacions d’afecte no es
produisquen?
No es tracta d’un instint innat, sinó d’una
construcció. L’estima es construeix amb el temps i amb el tipus de tractament
que es tinga entre els individus. Encara massa gent pensa que sols els pares
biològics es poden considerar pares, però la realitat és que els pares són els
que cuiden als xiquets, no els que els porten al món.
D’una altra banda, està la testosterona, hormona present
en els homes i de la qual es té la concepció que genera agressivitat . El mite
de què els homes generalment tenen més força que les dones és cert ja que la
testosterona té incidència en la producció de força muscular. Altrament, el mite
de la testosterona relacionat amb l’apetit sexual no està protegit pels
científics.
M’agradaria ressaltar aquesta idea perquè aquest fals
mite s’ha convertit en una realitat que va augmentant. El passat 2017, almenys
56 dones i xiquets van ser assassinats pels seus marits/pares a causa de la violència
masclista a Espanya. Aquest mite acceptat provoca la desaparició i assassinat
de dones innocents per tots els països del món i en conseqüència, el patiment
dels seus familiars.
Fets d’aquesta mena es produeixen diàriament per tot
arreu i és la conseqüència de la dominació masculina, acompanyada de l’ambient
social i cultural que l’envolta i que ha afavorit la seva continuació.
L’evolució del cervell està també relacionat amb el
tipus de comportaments que cadascú té. L’homo sapiens ha sabut desenvolupar la
seua capacitat del llenguatge, raonament i imaginació gràcies al còrtex
cerebral i açò li ha permès que a pesar de que tinga instints, puga decidir
sobre ells depenent de la seua respectiva cultura i normes socials.
Un exemple senzill podria ser: Com a ésser humà, tinc
instint de beure. Això no obstant, puc fer ús d’estratègies per tal de controlar
aquest instint “enganyant” a les hormones.
Des del meu punt de vista, i ja concloent, considere
que el fet de lligar una hormona amb un tipus de comportament pot resultar
discriminant per als dos sexes (lleugerament major per a les dones) i un
condicionant per a les seues vides. Posar límits impedeix desenvolupar un tipus
de vida amb certa llibertat, a més de distanciar a les homes i dones entre
ells.
Eliminar
aquests falsos estereotips i proporcionar una bona educació a les noves
generacions són i seran essencials per deixar arrere una societat sense
mobilitat, en la qual tot està definit. El camí a un millor futur és promoure
una societat en la qual tolerància, respecte
i llibertat estiguin presents i els ciutadans, ja siga homes o dones, es desenvolupen
des del mateix punt de partida en igualtat de condicions.
Comentarios
Publicar un comentario