El árbol de la vida

Metafísica Filosofía Malick

1. Descripció lineal

La pel·lícula comença amb una tènue llum, que es manifestarà en múltiples estacions temporals, acompanyada d'una frase bíblica que diu: "On estaves tu quan jo fundava la terra?"

Aquest primer punt  reflecteix la primera pregunta existencial.

Jack és un empresari amb èxit que viu agobiat pel món actual. De fet, la pel·lícula sofreix un gir temporal a la seva infància, en la qual recorda al seu germà.

La família rep la notícia de què un dels seus fills ha mort als 19 anys. A partir d'aquest moment (tampoc sabem si amb anterioritat era així), el pare es mostra autoritari i intenta que els seus fills siguen disciplinats, en forma de defensa al món hostil que els envolta i per protegir-los. Contràriament, la mare és tolerant i empàtica, fet pel qual els fills tenen més confiança amb ella i se senten alliberats.

Sent la mort d'una persona volguda la millor raó per reflexionar, senten la necessitat d'aferrar-se a un ser superior que els done respostes a les seves preguntes. L'experiència resulta fonamental per a la creació de les seves preguntes i pensaments: "Per què havia de morir ell?", "Què ha fet per meréixer-ho?", "Què fem ací?", fins i tot ordres com: "Guia'ns" o "Porta'ns pel camí". No parlem de religions ni creences, sinó de com les persones, davant la realitat que es mostra davant, reaccionen.

També es mostren les sensacions de culpabilitat del pare i es questiona si la seva funció dins d'eixe rol ha estat acertada. Conscient de què ja ha perdut un fill, arriba a la conclusió de què no pot seguir sent tan sever amb els altres fills i es disculpa amb ells.

Per últim, es mostra un paisatge en el qual moltes persones estan presents , incloent  la família de Jack. Personalment, crec que és un símbol del final de la vida i una reconciliació amb el seu passat, encara que depén de l'interpretació de l'espectador.

He de dir que no és una pel·lícula muntada per tindre un final tancat, sinó que convida a la reflexió de l'individu i promou aquesta pràctica lleugerament perduda. És una clara representació de la vida en el dia a dia.

2.Què som?

Sense clavar a les persones en una categoria determinada, diria que som circumstàncies de l’evolució amb una capacitat de raonament que ens diferencia d’altres realitats existents.

Tenim una concepció de la vida com a sentit transcendental, és a dir, tot allò que fem té uns efectes en menor o major mesura i, quan morim, ens convertim en part de l’univers, una realitat més.

L’existència amb el vertader sentit és aquella en la qual la persona actua d’acord amb la seva personalitat i desitjos amb la finalitat d’assolir la felicitat. En conclusió, som alguna cosa i res a la mateixa vegada.

3. Relació entre la meua concepció  i la de la pel·lícula:

SOM VIDA

Per començar, he de dir que la pel·lícula “El árbol de la vida” ha estat produïda i dirigida per Terrence Malick. Aquest director, guionista i productor ha realitzat altres pel·lícules que comparen la bellesa de la naturalesa amb la crueltat i imprudència dels humans, com és el cas d’aquesta.

El terme de l'arbre de la vida va ser primerament plantejat per Charles Darwin, encara que des d'una concepció científica i de la genètica, com també ha sigut considerat un símbol en moltes de les religions que coneixem.

Tots sabem com es du a terme el creixement d’un arbre. Aquest va formant-se poc a poc, creant unes rames llargues, que desenvolupen unes altres més curtes, i així contínuament.

La família del film representa l'arbre. Els pares constitueixen les rames més llargues i fortes, que es relacionen amb les rames més curtes, els seus fills, i els transmeten uns valors i costums; en definitiva, com actuar en la vida.

Pensar que som l'única espècie que ha arribat a plantejar i manifestar reflexions d'aquest tipus causa por i incertesa. Tampoc hi ha algú que ens confirme el que pensem, i aquest desconeixement ens fa sentir menuts.

Durant l’inici del film, es posa en boca de la mare aquesta frase: “Seràs major abans de que aquell arbre cresca”. Ací trobem una comparació entre la vida de la natura i la vida de l’ésser humà, deixant veure que la duració de la vida humana és menor que la de les altres espècies. Pot resultar una obvietat, però aquestes observacions han portat a la constant reflexió sobre l’existència des que l’espècie humana existeix i té consciència.

I alhora, aquestes reflexions ens porten al plantejament de preguntes com: “Qui som?”, “Per què jo sóc jo?”, “Hi ha algú més enllà?”.

Voldria destacar l’última pregunta, ja que la intenció de Malick no és confirmar  cap classe de "Déu" , sinó de l'instint que té cada persona d'aferrar-se a una cosa com a escut.

Som conscients de què en algun moment, més prompte o més tard, morirem. Ens costa pensar que no hi haja alguna cosa o persona que ha existit sempre i ho controle tot. Bàsicament, necessitem un subjecte en la història, ja que la immortalitat no és una característica dels humans. Els canvis fan por.

És per açò que el pare es comporta de manera severa amb els seus fills; evita pensaments que per a ell estan fora de lloc i impedeixen la pura racionalitat que ell personifica.

Un dels grans dubtes que es plantegen en boca dels personatges és el que som i on estem.

Les imatges sobre la creació de l’univers i les primeres cèl·lules no fan més que alimentar el dubte sobre el ser i la seua evolució. De fet, arriba a representar actituds i “sentiments” dels primers éssers vius. En una específica seqüència es mostra el comportament d’uns dinosaures i el que pareix una mostra de compassió.

Malick no s’ha preocupat per tindre un tema central ni un conflicte determinat. Tampoc és este l'objectiu perquè va més enllà d'una cosa puntual. Tracta de l'existència i tot allò que ho forma. Els personatges no són els protagonistes, sinó que són la porta a la reflexió i a les preguntes existencials.

La immutabilitat i la constància no és característic de l’existència, de fet, són els canvis els que la dominen. El film es troba en constant canvi, tant com quan explica el pas del temps (des del big bang fins a l’aparició de les persones) com quan els personatges sofreixen canvis en el seu comportament. Podem dir que en un principi, la figura paterna segueix el camí de la naturalesa i la raó i es mou severament. El seu penediment provoca un canvi lleuger cap al camí diví, el de la fe.

No voldria dir que està manipulant el nostre pensament, però d’alguna certa manera ens dóna consells de com veure la vida. Com a exemple, en arribar al desenllaç, ens diu que amar és l’única manera de ser feliç i que hem d’apreciar tot allò que ens envolta.

Els últims minuts resulten significatius perquè podem observar la reconciliació entre el fill i els pares, la qual cosa pot significar que s’està morint i veu a les persones que més estima. Aquesta reconciliació també pot suposar un punt d'unió entre els dos camins que plantejava la mare, el diví i el de la natura.

 En conclusió, Terrence Malick ha elegit una família que pot identificar-se amb la de qualsevol persona i ha sabut plasmar en ella les pors i inquietuds que tots tenim i que en ocasions no ens atrevim a expressar.

Sempre m'he plantejat el fet de si existeix alguna cosa més enllà del que coneixem. Amb l'experiència, puc dir que allò important no és cap "Déu", sinó la fe en el que es creu i en el conjunt de les persones. Abans de tindre fe en una altra cosa, s'ha d'aconseguir una estabilitat i estar segur del propi ser. Ser ferm amb les conviccions que es tenen i estar obert a millors canvis és fonamental.

Pel que a concepció de la vida es refereix, em sent identificada amb la visió de Malick des del sentit transcendental. Cadascú és una circumstància del temps i del que ha passat amb anterioritat; qualsevol acció pot significar un canvi important per al futur. Pense que la mort és una etapa més, que per una part ens pot desil·lusionar amb la vida, o contràriament agafar-la amb més ganes.

M’ha paregut sublim la forma de muntar la pel·lícula i no he necessitat gran quantitat de diàlegs ni paraules per entendre el que pensaven perquè jo estava sentint el mateix. He de dir que no tothom és capaç de veure-la i entendre-la perquè requereix d’una intel·ligència emocional gaire profunda.

La qualificaria com a exquisida  ja que transmet un missatge ple i complet, distanciat d’altres films que sols intenten entretenir i fer riure. Excepcional.